LAJ KU’

Junsut kixk’ul rahilal laj ch’ina’ Ku’, chi numtajenaq xsahil sa’ xch’ool kirab’i lajeeb’ li molb’ kiyeechi’iik re sa’ b’e. Kinaq sa’ xch’ool naq kikanab’aak kach’in xtumin xb’aan li xna’. Anaqwan tinloq’ linmolb’ chan sa’ xch’ool, jo’kan kixb’aanu kixloq li molb’ ut kixhupub’. Kixb’aanu li k’anjel a’in xb’aan naq maajun chik xketomq ut maak’a’ xna’ xyuwa’ ani ta t-iloq re chi moko ani naril sa’ li rochoch. Naq kixkooloni li oxib’ xamaan, ki’ok chi royb’eninkil naq te’moq li kok’ kaxlan, ab’anan, yal jun ki’ok chi nume’k li kutan ut tik chi yal ta nake’moq, kiril chi kama’an ki’ok xk’a’uxl ut kixk’a’uxla xpatz’b’al re li na’chin k’a’ut naq ink’a’ nayo’laak li molb’. Toj a’an chik kich’olob’an chi ru naq aajel ru rilb’al xb’een ma sik junaq li xa’an kaxlan, ma wan xtzo’il li molb’ ut chan ru li loq’laj po. Toj aran ut kiraho sa’ xch’ool xb’aan naq ink’a’ naxnaw chi xjunil li kich’olob’aak re. Kichal xyaab’, xb’aan naq kinaq sa’ xch’ool li xkamikeb’ li xna’ xyuwa’. Wankeb’ ta xaq inna’ inyuwa’, ink’a’ raj xink’ul chi kama’in, ink’a’ raj xintz’eq lintumin. Xe’xch’olob’ raj chi wu chan ru na’uxman li hupub’ank kaxlan. –chan.


Li loq’laj nima’

Sa’ junxil kutan wan jun li nima’ aran sa’ jun li k’aleb’aal aran sa’ xweent litenamit chik’ajb’om, b’ar wi’ wankeb’ li kar jo’ ninq ut jo’ kok’.

 

Rajlal kutaneb’ li poyanam nake’xik chi xchapb’aleb’ li xkar sa’ li nima’ toj eq’la; ab’an sa’ jun kutan naq jun li ch’ina al ki’ok chi xchapb’al li xkar ab’an yal ta junaq li karnaxk’e rib’ chi ru li xra’l kixb’ay rib’ naab’al honal rik’in ab’an tiik yal ta junaqnaruhank chi xchapb’al, jo’kan naq ki’ok chi xmajewankil chi kaw xyaab’ xkuxli nima’ ab’anan sa’ jumpaat kichal jun li nimla chaqi’eel re li ch’ina al ut kirajraj ruk’b’al li nima’ ak xmajewa ut a’an jwal k’a chik moko kixkuy ta chikxnuq’b’al b’ayaq, aran xk’e reetal naq moko us ta li xye ut sa’ jumpaat ki’okchi xpatz’b’al xkuyb’al xmaak chi ru li nima’ tojo’ naq kiru chi ruk’b’al li ha’.

 

Ut aran xnaw naq moko us ta naq taamajewa junaq li nima’ xb’aan naqyo’yookeb’ chi xjunil li k’a’ru wan sa’ li ruuchich’och’ 

 

El lago

Hace mucho tiempo había un lago en la aldea de Chik’ajb’om, donde había peces grandes como también pequeños.

 

Todos los días las personas van a pescar en el lago muy de mañana, cierto día un niño llego y empezó a pescar pero ni siquiera pesco un pez y paso mucho tiempo pescando y aun así no pesco nada, entonces comenzó a maldecir el lago, entonces le comenzó una gran sed al niño y entonces quería tomar agua del lago que había maldecido y ni siquiera podía tomar agua del lago, entonces se dio cuenta de que hizo mal maldecir al lago y empezó a pedir perdón al lago y hasta allí fue cuando pudo tomar agua del lago.

 

 

Se dio cuenta de que maldecir a un lago no estaba bien porque todos los seres vivos en la tierra tienen vida.

 

 


Li qana’ chin

Sa’ jun li k’aleb’aal kiwan jun li qana’chin jwal aj sak’a ut sa naril li ch’e’ok sa’li ochoch naxk’e chi wa’ak li xb’eelom ut li xkok’al.

Ab’an sa’ jun kutan naq jwal tiq li saq’e kiraj xb’alaq’inkil li xb’eelom naq yo chaq chi k’anjelak sa’ lipim ab’an moko jwal najt ta rik’in li rochoch. 

Ut li ixq kixtikib’ xjapb’al re chi kaw ut kixye:

---Aay aay kilech xxamlel li wochoch ink’a’ ninru chixchupb’al lixam kim ab’eelom tenq’ahin.

Chan ut li xb’eelom kixpaab’li aatin a’in kichalsa’ jumpaat chi xtenq’ankil ab’an naq kik’ulun kiril naq li rixaqil yo chi se’ekchi kaw xb’aan naq yal tik’ti’ xye. 

 

Li xb’eelom xko’o wi’ chik chi k’anjelak ab’ankihulak li honal naq kilech tz’aqal li xam sa’ li ochoch ut li ixq ki’ok wi’ chik chixjapb’al re chi kaw naq xlech li xam ut sa’ li honal a’an ink’a’ chik kichal lixb’eelom chi xtenq’ankil xb’aan naq mare yal jot’ok wi’ chik re chan, toj reetalnaq ki’oso’ li xk’atik chi xjunil li k’aru wank re sa’ rochoch.

 

La señora

En una aldea había una señora muy trabajadora y le gustaba ayudar en la casa, le da comida a su esposo y a sus hijos.

Cierto día donde el sol alumbra con todo su resplandor pensó hacer una broma a su esposo cuando estaba trabajando en el monte pero no estaba lejos de su casa.

Entonces la mujer comenzó a gritar tan fuerte diciendo:

¾ Hay se prendió fuego a mi casa, no puedo apagarlo, ven esposo ayúdame.

Su esposo le creyó sus palabras y vino tan rápido como pudo pero cuando llego, su esposa estaba riéndose a carcajadas porque había mentido.

 

Su esposo regreso al trabajo y llego cierto momento donde se prendió fuego a su casa, entonces fue cuando comenzó a gritar cuando ardía su casa y fue cuando ya no vino su esposo a ayudar porque pensó que era otra broma, y hasta que todo fue consumido por el fuego.




Li muheelanb'il al

Laa’in aj Daniel. Laa’in ralal xk'ajol aj kaxlan winq ut nintawlimank sa' li tenamit Karcha xteepal Alta Verapaz. Yookin chi tzolok sa' ro' na'aj. Nawaj xwotz'b'al eere li kink'ul wan jun hab' anaqwan chiru li qahilaal re xraqik hab' naq kiwula'ni chaq jun li wikan aran chi K'ajb'on. Aran kintaw jun linl'oy aj Xiwan jun aj Q'eqchi’, jun ch’ina’al li yook aj wi' chi tzolok sa' ro' na'aj.

Sa' jun kutan laj Xiwan kinxb'oq chi tz'aqonk sa' jun mayejak. Li xyuwa' a'an jun aj k'atol mayej. Kooxik chi qajunilo wank wi' jun li tzuul, koob'eek tanaak kiib'aq hiil. Koohulak sa' li k'atleb' mayej. Jun li k'uch yook chi rupupik nakub'eek nataqe'k chi ru li loq' laj tzuul. Jo' k'ahinaqeb', li winq ut eb' li ixq ke'ok chi xyamresinkil li xna'aj li loq'laj xaml.

Kintenq'ank aj wi’ chi isink mul laa’in. Ki'uxmank li k'anjel chi rub'el chaj. Ke'xloch li xam ut kiqatzolob' qib' chi xsutam chi maak'a' aaxaab’. Ke'xtus li q'eqi kanteel, raxchoxaal, kaq, saq, q'an ut rax; ki'ok aj wi’ li kanteel yiib'anb'il rik'in xq'olb'il li aaq, li sununkil pim, chaj, k'ajkab', kakaw, rax tib', hab'il b'an, pom, raxpom ut wank chik xkomon li nake'hulak chi ru li xmama' rixa'aneb'. Kitaqe'k chi us xteram li xam, kinume'k tana jun xaqal. Maji’ tana lajeeb' xka'k'aal k'asal naq kiha'erk wi' li kanteel. Sa' junpaat ki'ok chi b'eek mare oxib' k'utub', laj Xiwan wan aj wi’ chink'atq, kixchap xkok' pek ut ch'och’ re xramb'al li roq. Sa' xyaalal ke'xq'us. Ab'anan ink’a’ ki'usaak li kixb'anu: kixjach rib' li roq li xq'ol li uutz'u'uj sa' kiib', kixsut rix li kok' pek, kixk'ul wi' chik rib' ut toj re kixk'e xb'e chi us.

Ka'aj chik ma ninjap we re xpatz'b'al innumleb' re q'ajk chi wix, naq li xya'al li uutz'u'uj, tz'aqal kaahib' miin aj chik ma naxtaweb' li ru'uj woq t'ant'o'keb' chi kutankil…kixjach wi' chik rib' ut kinxsut… chanchan tz'aqal li b'isb'il, ka'aj wi' rusk'ul kikanaak li woq chi sa' ut chi ink’a’ kink'at kach'inaq. Chi xjunileb' saheb' sa' xch'ool chi rilb'al li yook chi xk'utb'esinkil li xam; ab'an laa’in xiikil raj linpatz'om.


Laj k'atol mayej, li xyuwa’ laj Xiwan, kixye we:

—Ma xawil chan ru naq xatxsik' li loq'laj xam

—Ab’an… K'a'ut naq kixsut wix –chankin re–.

—Re aamuheelankil… eb' li qamama' qixa'an xate'xsik re a'an.

Chalen aran naweek'a naq muheelanb'ilin.

Xokb'il chaq sa’ xyanq xnawon esil aj Roque Consuelo


K'uub'anb'il xb'aan Qawa’ Mario Enrique Caxaj


Reseña

El cuento trata sobre un joven llamado Daniel, en el cuento sucede en Carcha, Alta Verapaz. Un día, Daniel es invitado a un ritual maya por su amigo Juan (Xiwan), Daniel los ayuda con lo que ellos necesitaban para realizar el ritual. Cuando estaban a la mitad del ritual, una ráfaga de las llamas lo siguió a Daniel, pero Juan se interpone pero eso no fue lo suficiente para que el fuego regresara, en vez de eso, el fuego se separa en dos pasea alrededor de Daniel sin quemarlo, y después regresa al fuego principal. Terminada el ritual, Daniel tiene muchas preguntas acerca de lo que había pasado allí, el padre de Juan el sacerdote del ritual le dice:
¿sabes por qué el fuego te busco?
Daniel le responde: —En realidad tengo muchas preguntas acerca de eso—
El sacerdote le responde: —Es porque ya estas bendecido por nuestros ancestros, es por eso que te buscaron—.
Daniel se dice a si mismo: Desde ese día siento que yo estoy bendecido por ellos.






Li Jalam Uuch Sa' Xyanqeb' Li Chahim

Las Constelaciones en las estrellas
🌟🌟🌟🌟🌟

Li xLiit yo'lajenaq chi aj Xukub', jun ch'ina'usil na'ajej wan aran sa' li tenamit Kob'an. Li xk'ab'a' li xna'chin a'an qana' Tiin. Li na'chinb'ej a'in nahulak chi ru xch'utub'ankil li xjunkab'al re aatinak chi rix li k'a'atq re ru aajel ru.

Sa' jun yamyookil q'ojyiin ut q'axal sa rilb'al li loq' laj chahim nujenaq chi ru choxa, kixb'oqeb' li ri chi seeraq'ik. Chi rub'elaj kixpatz' naq te'xk'am chaq xsi'eb', te'xkawresi chaq chaj ut tz'ab'leb' xaml re xk'uub'ankil junaq li q'ixiil. —Re naq q'ixnaqo ut ink'a' tqeek'a li ke— chan reheb'. Us chankeb' xb'aaneb' xsahil xch'ool ut chi xjunileb' ke'tz'aqonk ut kitiklaak li aatinak.

Anaqwan chan li na'chinb’ej- too'aatinaq chi rixeb' li chahim. Re xtikib'ankil twaj naq teeye li nakenaw chirix li na'leb' a'in.

Chi qajunil raj kiqaj xsimenkill li patz'om. Ab'anan linna'chin kixye naq chi xjunil aajel ru rab'inkil, jo'kan aj wi' aajel ru xtusb'al chi chaab'il li na'leb' re naq sa aj wi' xyeeb'al.

—Xtikib’aq lix Ixchel, li toj kach'in chi us reheb' li wi— chan linna'chin— xb'aan naq chi xjunileb’ li kok'al chaab'il nake'k'a'uxlak na'leb'ak.

-Jwal najt wankeeb' li chahim- chan lix Ixchel.
-Sa' li tzoleb'aal kintzol naq li chahim jwal nach' wan a'an li saq'e- kisumenk lix chaweel.

-Nake'xye naq yal nayo'laak li chahim ut saqsaq nake'ilok. Chi rix a'an nake'q'ano'k, toj sa' roso'jik yal q'anputzinkeb' aj chik. Naq yal q'anputzinkeb’ aj chik naraj syeeb'al naq kamenaqeb' chikan- Chan laj B'it.

-Laa'in ninnaw naq li chahim a'an xcha'al li choxa ch'och'. Li loq' laj choxa ch'och' tento roxloq'inkil ut sa' xk’ab’a’ a'in eb'li chahim tento te'qoxloq'i. A'an a'in li kixch'olob' chi wu linwa'chin- chan lix B'ir.

-Yaal, yaal,- chan linna'chin- Anaqwan too'aatinaq chi rixeb' li eetalil nake'xk'uub' li chahim chi ru choxa.
-eetalil – chanko chi gajunilo
-Jo kan tz'aqal. Ilomaq li choxa. B'atz'unqex rik'in li chahim ut ch'utuximaq ruheb'- chan linna'chin naq kichaq'ok.
Kiqataqsi li qilob'al sa' li choxa chi qajunilo ut koo'ok chi xk'a'uxlankil junjunq li eetalil.
-Us- chan linna'chinb'ej. Eb li poyanam junelik nake'ril li chahim. Wank nake'ilok re naq chanchan nach'eb' xyanq, nake'xk'a'uxla xjunajinkil ru ut nake'xk'uub' eetalil chi ru. A'in nake'xye re ch'uutal chahim.
Qab'ihaq, ani traj xyeeb'al we junaq ch'uutal chahim xril ut li eetalil xk'a'uxla chi ru.
-Xwil jun li xukup laa’in- chan lix Ixchel— yal jun naq na'ilok sa' choxa.
-Xq'emaal- chan linna'chin- A'an a'an laach'uutal chahim ut tqak'e cho'q xk'ab'a' “Xukup”-
-Xwil jun li kareet laa'in- chan linyuwa'. Ut jo'kan, chi qajunilo kiqaye li kiqil ut kiqak'a'uxla.
Chaab'il tz'aqal li kiqab'anu chi ru li q'oqyin a'an ut naab'al aj wi' li na'leb' kiqatzol.

Linna'chin Tol, kixjultika se naq eb' li qamama' qixa'an ke'xtzol chaq chi us rix li chahim ut q'axal k'i li xchamal xq'esnal li na’leb’ ke'xkanab' chaq. Kixye aj wi' qe naq tento too'ilo'q ru hu re xk'eb'aal xkomon li qanawom chi rix li na'leb’ ke'xtzol chaq.

Ki'uxmank xraqb'al rik’in xyeeb'al junqaq ch'ina' usil na'leb’ chi rix li chahim — chan lix Ixchel.

-Wankeb' xyu'am li chahim ut naqil xsahileb' ru- chan laj B'it.

-Naru naqab'atz'unle li qak'auxleb'aal naq joq'e tqil li loq'laj chahim chi ru choxa- chan sa' xraqik lix B'ir.



Re Qawa' Daniel Caciá



🌟🌟🌟🌟🌟


Reseña del cuento

Las Constelaciones en las estrellas

El cuento trata de una chica y su familia que viven en Cobán , y que cuando van con su abuelita, la abuelita los junta cerca de una fogata y empiezan a contar cosas.

En una ocasión, cerca de una fogata les hace una pregunta sobre las estrellas, y también les pregunta que piensan sobre las constelaciones que las estrellas forman.
Cada uno de ellos da su idea sobre lo que opinan y que es lo que creen que forman. Cada uno de ellos formó algo diferente.
La abuelita les recordó, al final, que si saben leer es mejor que estudien y así poder aprender más de lo que fueron sus ancestros.




Li ixq k'amol b'e
Cuento Q'eqchi'

Toyita a'an jun ch'ina ixqa'al. Jwal na'el chi ub'ej sa li tzolok. Wan naq ink'a naxtus chi us li k'aru re ab'an jwal seeb' xch'ool.

Naq wan sa' xkab' na'aj kixnaw ru jun ixq jwal kaw xch'ool. Kisach xch'ool rilb'al. Ak cheek chik li ixq, nab'al xnawon ut xk'aux. Aj k'amol b'e sa' xtenamit. Nab'al ch'a'aj kilal kixyu'ami ab'an kiru chi elk chi ub'ej.

Lix Toyita kix nawru sa' li k'ayiil. Ki ril nak kiulak chi loq'ok b'ar wi nak'ayin li xna'. Wan aran xb'aanunkil li xk'anjel re li tzoleb'aal naq ki ril ru li q'ana'chin. Li xna' kixk'e lix loq'om. Naq yo chi loq'ok kixk'e reetal naq aran wan lix Toyita. Li xch'ina ixqa'al wan chiru ch'och rik'in lix xhu. Wi' jwal nakattolok nim tz'aqal tatwulaq rik'in la na'leb' chan re. Naru nakatenq'a li tenamit.

Li aatin a'an jwal kex'toch' xch'ool lix Toyita. Chalen utan kixye naq a'anaq aj k'amolb'e. Kixk'auxla' xtenq'ankil li xtenamit. Kixkawresi rib' rik'in li tzolok.
Jo kan aj wi' jwal naril xsa' eb' li tasal hu naxtaw. Ki'aatinak rik'ineb' li nimqi poyanam re naq tixtzol rib' rik'ineb'.

Naq kixket li waxaqlaju chi'ab' ak wan xhunil xtzolb'al. Narula'aniheb' li k'aleb'aal re xyeeb'aleb' re aj jolominel b'ar wan li ch'a'a'jkilal junjunq. Jo'kan naq kiwulak li chab'il ha' sa' eb' li k'aleb'aal. Kix koleb' rix li k'iche' chi ruheb' laj yok'ol che'. Kixch'uutub'eb' laj xokol k'ula'al ut kixk'ub' jun li b'anleb'aal. Jo'kan aj wi' kixsik' xtuminal rochocheb' li cheekel poyanam.

Toyita li ch'ina' ixqa'al li kiwulak jo jun aj k'amol b'e. Li aatin kirab'i rik'in li cheekel ixq sa' li k'ayil jwal xkawresi lix ch'ool. Li aatin a'an kixyal li xyu'am.


Traducción:

La mujer lider

Toyita es una niña que siempre sale adelante en sus estudios. A veces no arregla bien sus cosas pero ella es sabia de corazón.

Cuando estaba en segundo grado, conoció a una mujer de un corazón muy sabio. Se sorprendió al verla. La mujer era anciana, asi como tenía conocimientos y tambien sabiduría. Es una lider en su ciudad. Muchos problemas le surgieron en su camino pero aun asi logro salir adelante.

Toyita la conoció en el mercado. Vió que la anciana llegó a comprar en el lugar de venta de su mamá. Ella estaba haciendo su tarea de la escuela cuando la anciana había llegado a comprar. Su mamá le dió su compra a la anciana. La anciana se dió cuenta de que allí estaba Toyita. La niña estaba estaba sentado en el piso con sus cuadernos en sus piernas. Si estudias seras muy sabio, le dijo la anciana. También puedes ayudar a tu ciudad.

Esas palabras, Toyita lo guardo en su corazón. Y desde allí se propuso ser una lider. Pensó en ayudar a su ciudad. Se apoyo en sus estudios. Además ella lee libros y todo libro que encuentre. Conversó con los lideres de la ciudad.

Cuando cumplió los 18 años, ya habia comoletado sus estudios hasta la universidad. Acompaña a la comunidad para decirles a los lideres donde están los problemas que necesitan solucionarse. Y es asi como llegó el agua potable a las comunidades. Protegió a los bosques contra los leñadores. Junto a las comadronas y pudo construir un hospital. A si mismo reunio el suficiente dinero para construir una casa de ancianos.

Toyita, la niña que llegó a ser una líder. Esas palabras las escuchó con la ancianita y ademas se ayudo a tener un corazón fuerte. Esas palabras lo siguió el resto de su vida.

Autor: Desconocido.
Traducido por:
Rony Maás



⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Lix Amelia naraj xajok

Lix Amelia a'an jun ch'ina' ixqa'al naxajok chi chab'il. Jwal naru chi reek'asinkil rib' chi tz'aqal reeru.

Sa' jun kutan kiwulak sa' tenamit jun ch'uut aj wajb'. Kik'ulun re te'wajb'aq sa' lix nimq'e li tenamit. Chi xjunileb' te'raj rab'inkil li son ut chanru nake wajb'ak.

Naq kiwan li wajb'ak wan k'aru kexk'ul. Li ixqa'al li naxajok kix'toch rib' ut ink'a' chik kiru chi xajok. Jwal yo xk'a'uxl kixk'e resil naq taaraj xtawb'al chik junaq laj xajonel. Li esil a'in kiwulak sa' xxik lix Amelia, ut jwal kisaho' xch'ool..

Ab'anan, ma truuq tawi' chi xajok chi tz'aqal reeru wi' ink'a' tzolok b'ayaq. Ma truuq ta wi' xb'aanunkil.

Lix Amelia kichal xk'a'uxl. Ma truuq ta wi' xxajb'al li son wi' maajunsut xtzol rib'. Rik'in lix k'a'uxl yo aj wi' xxiw rik'in; xna' xyuwa'. Ma tkanab'aaq ta wi'.

Lix Amelia kiraatina lix xyuwa'. Kixye re k'a'ru naraj. Jwal kisach sa' xch'ool ut kixk'a'uxla naq jwal kaw xch'ool li xrab'in. Jokan naq kixk'a'uxla xtenq'ankil. Yal b'an tento xq'unb'esinl li xna'. Kiraatina chaq. Kitenq'aak b'aan li xyuwa'. Moko kixq'et ta chi ru xb'aan naq ki ril jwal sa' xch'ool.

Sa' li kutan a'an lix Amelia kixajok chi chab'il. Chan chan naq junelik kixtzol rib'. Chi xjunil li tenamit kixpoq'poq'i ru ut kexye li xk'ab'a'.

Li ch'ina' ixqa'al aj xajonel kixb'anu li jwal nawulak chi ru. ?Ah! Jo'kan aj wi' kixb'anu chi chaab'il li xyalb'a'ix chi rix li choxach'och.



Traducción:

Amelia quiere bailar

Amelia es una niña que le gusta mucho bailar y baila muy bien. Y se mueve muy bien.

Un día en la ciudad llego un grupo de músicos. Vinieron solo para tocar en la feria de la ciudad. Todos querían escuchar y ver como tocan el grupo.

Cuando estaban tocando algo habia sucedido. La chica que estaba tocando se habia lastimado y ya no podía seguir bailando. Esta noticia le llegó a oidos dd Amelia y se alegró por eso.

Pero podrá bailar muy bien aun sabiendo que no ha aprendido. ¿Podra hacerlo?

Amelia empezó a preocuparse. Pero podrá bailar aún si no ha aprendido a bailar esta clase de música. Con todos estás preocupaciones tambien esta con sus padres ya que dudaba de que le dejarían ir a bailar.

Amelia habló con sus padres. Le dijo lo que le gustaba y era bailar. Su padre sorprendido y feliz por tener un espíritu fuerte. Por eso pensó en ayudar a su hija. Pero ademas deben de consolar. Le habló a su mamá. Su papá le ayudo con eso. No le negó ya que vió que Amelia era feliz.

Ese día Amelia bailo muy bien. Parece que ya había estudiado como bailar. Todas las personas le vieron y aplaudieron y gritaron su nombre.

La niña bailarina hizo lo que mas le gustó. ¡Ah! Por cierto hizo mucho esfuerzo para competir por todo el mundo.


Amelia Quiere Bailar

⭐⭐⭐⭐⭐⭐






⭐⭐⭐⭐⭐⭐

Li suq li naraj chik jo' jun aj k'uch'

Sa' jun kutan jun suq b'ar wi' na matk'erib' jo' jun aj k'uch ut b'ar wi' narilrib' chi rupupik sa' xb'een Los Alpes ut sa' xb'een Los Andes.

Sa' xb'een kutan jwal nasaho' tz'aqal sa' xch'ool; xnume' li kutan narek'arib' b'ar wi' nak'oxla' naq ink'a' tixb'anu, junpaat chik naataw lix xik' nim, ut li xtib'el jwal aal, ruchre jwal nim, ut li riichi'ij'rok nim; ut chi'ixjunil li k'anjeleb'al a'in naa laatz'an re xaqab'ankil rib' sa' xb'een li xmul poyanam. B'ar wi' naa ra'ob'tesi rib' xtoch'b'al lix jolom chiru lix lem re rochoch.

Relik chi yaal ink'a' naraj rupupik najt xteram ut ink'a' aj wi' sa' li yamyookil na'ajej.

Ut jwal ra'narek'a wichik naq ink'a' naru'an chixik jo' jun aj k'uch ut rilb'al li tzuul, ut jwal ra'narek'a nak a'an jun suq, ut xmaak a'an junes rupupik na' b'aanu, ut ink'a' na' wan sa' xyaalal, ut naab'al b'uelt nab'anu sa' xna'aj ut timil-timil, chiru che'q'eq', na' war wichik.


⭐⭐⭐⭐⭐⭐


Traducción

La mosca que soñaba con ser águila

Había una vez una mosca que todas las noches soñaba que era un Águila y que se encontraba volando por los Alpes y por los Andes.

En los primeros momentos esto la volvía loca de felicidad; pero pasado un tiempo le causaba una sensación de angustia, despues hallaba las alas demasiado grandes, el cuerpo demasiado pesado, el pico demasiado duro y las garras demasiado fuertes; bueno, que todo ese gran aparato le impedia posarse a gusto sobre los ricos pasteles o sobre las inmundicias humanas, asi como sufrir a conciencia dándose topes contra los vidrios de su cuarto.

En realidad no quería andar en las grandes alturas, o en los espacios libres, ni mucho menos.

Pero cuando volvía en si lamentaba con toda el alma no ser un águila para remontar montañas, y se sentía tristísima de ser una mosca, y por eso volaba tanto, y estaba tan inquieta, y daba tantas vueltas, hasta que lentamente, por la noche, volvía a poner las sienes en la almohada.

Mosca que soñaba ser aguila

⭐⭐⭐⭐⭐⭐






⭐⭐⭐⭐⭐⭐


Li ki'che' imul ut li kok re Palaw

Li nimla xul na k'utuk xaml sa' xchamal li palaw. A'an ajaw sa' palaw. Wan jun rochoch jwal ch'ina' us. Yaj ut maani naru chi b'anok re. Sa' jun kutan laj b'anonel kixkanab' jun b'an jalan wi'. Kixye re naq tento tixket li saseeb' li k'iche' imul.

Eb' laj jolominel k'anjel wankeb' ke'xye nak tento xtaqlankil junaq taql sa' li ch'och'. Tento xchapb'al junak k'iche' imul. Jun li kok re palaw kixyeechi' rib'. A'an naru chi b'eek chi ru li ch'och'.

Li kok kixtikib' lix b'e. Toj reetal ki wulak sa' ch'och'. Sa' junpaat kixtaw jun li k'iche' imul. Kixq'umb'esi naq taaxik chi rix sa' xchamal li palaw. ¡Toochik sa' jun nimla ochoch jwal ch'ina'us ut nabal li tumin! Chan re.

Li kok kixk'am li k'iche' imul sa' li nimla ochoch. Aran kib'ak'e xb'aaneb' laj jolominel k'anjel. Chirix a'an kik'ame rik'in li nimla xul nakutuk xaml. A'an kixye naq tixk'e li xsaaseb' cho'q re. ¡Tink'iraq wi tintzaka! chan.

K'iche' imul kixk'e reetal naq xiwxiw li xyu'am. Ut wan k'aru kix k'a'uxla'. ¡Linsaaseb' a'an jun li b'an jwal rab'il! ¡Ink'a' xink'am chaq!, kixye. ¡Muqmu inb'an sa' jun na'ajej le' sa' ch'och'!.

Li ajaw, li xul nakutuk xaml kixye re li kok. Xikaq li k'iche' imul chi ru ch'och'. ¡K'am chaq li saaseb'! chan re.

Li kok kiko chirix li k'iche' imul. K'a aj wi' ke'wulak, li k'iche' imul ki eelelik ut ki'ok chi pisk'ok. ¡Chi maak'a' nak'a'uxla!, kixhap re. B'ar aawilon a'an. ¡Jun li xul mak'a' xsaaseb' rik'in! jajajaja ¡Xinkol wib' chiru li b'alaq'iik!.

Li seeraq' a'in tuq'ub'anb'il ru xb'aan yeeb'il na'leb'.


Reseña del cuento:

El conejo y la tortuga marina

Bien el cuento comienza con un lider en el océano, un dia el lider del océano se enferma y los doctores no hallaban su medicina. Pero nada mas uno de los doctores halló la solución.

Y les dijo que iba a ir a la tierra y que buscarán a un conejo de bosque, y que cuando lo tengan debía de comer el higado del conejo, para que el lider viviera.

La tortuga marina fue la unica que se ofreció a ir a buscar el conejo. Cuándo llegó a la tierra, rápidamente encontró al conejo. Le dijo que lo iba a llevar en el fondo del océano y lo iba a alojar en una casa muy grande y que también había mucha comida, el conejo se monto sobre la tortuga y empezarón el viaje en el fondo del océano.

Cuando llegaron, entraron a una casa muy grande con muebles que lucen con la casa, pero la tortuga lo llevo con los lideres, y ellos lo amararon con cuerdas, cuando el lider lo vio le dijo que él iba a comer el hígado del conejo. El conejo se dio cuenta de que estaba temblando mucho. Y entonces se le ocurrió una idea.

Les dijo a todos que no traía su hígado y que lo había escondido cerca de dónde vivía, y que también iría a buscarlo. Entonces los consejeros del lider estuvieron de acuerdo y lo dejarón ir a buscarlo. Y fue acompañado por la tortuga.

Justo cuando llegarón en la tierra, el conejo escapó y empezó a saltar y a saltar y después empezó a reírse fuertemente.

Y le dijo a la tortuga: —Cuando has visto que que un animal no tenga hígado y también logré salvarme mintiendo—.

Este cuento fue creado a partir de una historia contada.



La Tortuga y el conejo


⭐⭐⭐⭐⭐⭐




Pancho Penacho


Habia una vez un gallo llamado Pancho Penacho que soñaba con volar. Anhelaba sentir el viento bajo sus alas y conocer que habia más allá de su granja. Hace muchos años sus tatarabuelos podían volar tan alto como los arboles de los pinos.

Los granjeros domesticaron a los gallos para que pasara mas tiempo con las patas en la tierra, pero los gallos no podian renunciar a la libertad que sentían cuando despegaban del suelo, por lo que volaban cuando los humanos no los veían.

Pancho Penacho se sabía esta historia de memoria, pero cuando intentaba volar sentía mucho miedo. Era el unico miembro de su familia que no podia alzar el vuelo. Un buen día, su amiga la lechuza Blanca, le compartió todos los secretos para conquistar el cielo.

Fue así como el pequeño gallo con plumas bañadas al sol y salpicaduras de rojo se propuso ensayar de nuevo. Salto con la esperanza de haber aprendido la lección. Pero cayó estrepitosamente. De pronto el crujir de una rama lo desconcentró.

Se trataba de un hambriento tacuazín. "¡Mmm! ¡Que rico pollito!, pensaba el peludo animal mientras espiaba a Pancho. Su gruesa cola ondulaba de un lado al otro, arrastrando y removiendo las colas secas.

Justo cuando el tacuazín iba a dar su golpe maestro, Pancho Penacho sintió que traspasaba el viento. Sus alas se movían sin torpeza. Trató de correr, pero no fue sino hasta que abrio sus ojos que se dio cuenta. ¡Sus patas ya no estaban sobre el suelo! Y desde el fondo de su pecho rebotaba un sonoro cacareo que estalló por toda la granja: "¡Kikirikííííí!"¡Kikirikííííí!".

Desde aquella vez, Pancho Penacho, compartió junto a su padre y su hermano, la mision de despertar a toda la granja. Tambien seguía haciendo siestas. Ahora lo hacía para reponer energía tras madrugar.

Autora: Lucía León (Guatemalteca)


Traducción en Q'eqchi'

Laj Pancho Penacho

Sa' jun kutan, jun tzo' kaxlan lix k'ab'a a'an Pancho Penacho b'ar wi' naa matk'erib' chi rupupik. Jwal naraj rek'ankil li iq' sa' li xik' ut xnawb'al q'aru wan sa' xsutam lix na'aj. Junxil chaq lix yuwa'chin chaq inke rupupik chi naj jo' li xteram li chaj.

Eb' laj echal ochoch ke' xk'aytesik eb' li kaxlan chi wan sa' li ochoch ab'an eb' li tzo'xul ink'a naru' te xye' naq "ink'a' chik te raj rupupik", ut xmaak a'an eb' li tzo'xul inke' rupupik naq eb' li poyanam ink'a' inke' ilokre'.

Laj Pancho na naw li seraq' a'in, ab'an naq' naraj rupupik jwal naxuwak. Ka'ajwi'an ink'a' na ru'an chi rupupik. Sa jun kutan, jun xul na rupupik ajwi', kiye'e're chan ru li rupupik.

Ut jokan ajwi' li tzo'xul sa'q'e b'on sa' lix xik kixyerib' xtzolb'al, ki pitz k'ok' xk'oxlanquil naq xtauru li tzolom. Ab'an qui t'ane chaq. Jun paataq chik jun ruq'che' na'ek'an ut na rab'i laj Pancho.

A'an raj jun kaxlan uch. "Jwal saa li kaxlan a'in" yo raj xk'oxlanquil laj kaxlan uch. Li b'olb'oquil ut nimal ye' li wan raj re na b'ololnaq xkapak'alil yo raj rek'asinkil li xaq' che' chaqi.

Sa' lix h'onalil laj kaxlan ul ok raj re tochb'al, laj Pancho Penacho rek'a sa' lix xik' li iq'. Lix xik' na'ek'an raj sa' xyalal. Xyal alinak, ab'an toj xte' lix naq'ru naq xk'e reetal. Eb' li roq' makua sa' xb'een ch'och raj wankeb'. Ut toj sa' li raam ki ek'an sa' chixjunul li rochoch jun li "¡Kikirikííííí! ¡Kikirikííííí!".

Chelen a'an, laj Pancho Penacho kixwotz' chix k'at lix yuwa' ut li ras, lix taq'la'om re rajsinkileb' sa' li rochocheb'. Ab'an toj yo' ajwi' chi waark. Anaq'wan naab'anu xmak li eeq'la.


Pancho Penacho

Xkab' aatin Q'eqchi': Rony Orlando Saquil Maás




Duda o Sugerencia

Quieres enviar un correo electrónico al creador de la página, también puedes en los comentarios en la página de inicio de esta.
En el asunto por favor poner 'El Q'eqchi' y más' incluyendo lo que usted quiera, por ejemplo: traducir o alguna duda o sugerencia sobre mi página.

Enviar Correo